Diagrama del PLE

Abans d’adjuntar el meu PLE, vull iniciar aquesta nova entrada, explicant què és això de PLE. Jo mai havia escoltat aquest concepte, però una vegada vaig veure el diagrama, vaig pensar que n’havia fet molts.

Doncs, el PLE és coneix com a entorn personal d’aprenentatge (en angles: Personal Learning Environment). És una eina que ens ajuda a gestionar el nostre propi aprenentatge. Com a característiques puc dir:

• Permet fixar les nostres fites d’aprenentatge.
• Facilita la gestió dels aprenentatges.
• Generen altres processos d’aprenentatge com reflexió, modificació, etc.

Aquestos diagrames poden estar fets d’un o varis subsistemes, on es pot incloure i enllaçar els conceptes. Així es pot observar d’una manera més visual tots els objectius d’aprenentatge que té assolit. Un PLE mai és fixa ja que s’amplia i es van unint conceptes.

Com ja es pot observar amb els exemples anteriors, és una eina molt visual on es pot observar totes les interaccions que l’autor sap desenvolupar. Crec que si l’usuari de la xarxa virtual sap com es manegen les eines tendra més possibilitats de millorar el seu propi aprenentatge. Ja que avui en dia, tothom ha de saber uns requisits basics en el món tecnològic on vivim i on canvia tan sovint. El dubte és si ens intenten millorar el nostre benestar  o bé volen que depenguem sempre de les TIC. Què en penseu?

Imatge de: Adrian Berg

En relació a aquesta nova entrada, m’ha fet reflexionar sobre quins aprenentatges he desenvolupar a partir de les noves tecnologies. Dir que aquest diagrama ha augmentat molt des de que vaig iniciar els estudis, ja que he après a utilitzar diferents programes informàtics que abans no sabia de la seva existència. Així que m’ha sorprès a mi mateixa, de totes les noves estratègies que he après al llarg d’aquestos darrers anys, i com ha evolucionat. Així que espero que en un futur, pugui ampliar-lo.

Finalment, crec que els docents haurien de tenir uns coneixements basics de les TICs per tal de respondre millorar a les necessitats dels alumnes. Jo gràcies a aquestes eines, ja em puc imaginar les meves classes més dinàmiques i no tan de caire tradicional. Amb el maneig d’aquestos mitjans, podem augmentar l’interès dels alumnes i a la vegada, els docents sempre estan aprenent coses noves. 

Per acabar, podeu veure el meu PLE. Espero que us agradi.

Tema 2: quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent.

Un nou escenari per l’educació són les eines de web 2.0. En aquesta nova entrada intentaré explica les avantatges i els inconvenients que porta la nova tecnologia, que poden apropar o allunyar als docents i alumnes.

Començare definint què és això de web 2.0.  Com ens diuen: és una espai d’integració entre els usuaris i els tecnològics, on les noves eines i aplicacions proporcionen serveis als usuaris, els quals generen continguts, informació i comunicació. (Castellanos, J; Martin, E; Pérez, D; Santacruz, L; Serrano, LM, 2011, p.36-37). 

La nostra definició és: qüestió d’actitud, contraposar-se amb la web 1.0: estàtica,  participació dels usuaris, intel·ligència col·lectiva, diversitat d’eines i critica des del paradigma de l’expert.Si voleu més informació, podeu anar a aquest enllaç. A continuació, adjuntare els esquemes que hem realizat a classe entre tots els companys:

En relació a l’educació podem destacar que permet la participació dels alumnes de forma col·lectiva i no de manera individual. A més, aquesta nova eina ens permet publicar, compartir, relacionar-se i cooperar amb altres usuaris. El docent té un rol de guia i mediador, on els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Algunes de les característiques són:

•  Col·laboració de tots els usuaris.
•  Eines simples, dinàmiques i intuïtives
• Plataforma de la web.
• Autogestió per part de l’usuari, ja que és prosumer (crea i consumeix).
• Accés a la informació no garanteix el coneixement
•  Multidireccionalitat

D’altre banda, adjuntaré una sèrie d’eines que poden utilitzar els docents dins les seves aules com:

Creacions multimèdia	Textos	Blogs, wiki, scribd, etc
	Àudio	Podcasts, vodcast, youtube, etc
	Imatges	Videos, flickr, picasa, etc
	Storytelling	Xarxes socials, etc

Algunes avantatges poden ser:

•  L’aprenentatge és més eficient, ja que fan feina de manera col·laborativa i tenint un rol actiu.
• La comunicació entre els participants és major, ja sigui síncrona o asíncrona. A més, rompen les barreres d’espai i temps.
• Pèrdua de por per utilitzar  les noves eines, incrementant el seu interès.
• Les eines són simples i de fàcil maneig pels usuaris. No requereix grans coneixements informàtics.

Alguns dels inconvenients poden ser:

•  Preparació per part dels docents com a recurs acadèmic.
• L’excés d’informació pot provocar una confusió als usuaris a l’hora de seleccionar-la, ja que pot venir d’autors poc fiables o suficient. Això fa que tingui una qualitat discutible.
• Connectivitat, ja que sense accés a Internet no poden participar.

En quan als procés d’ensenyament- aprenentatge, penso que l’escola hauria d’implantar una sèrie de canvis com:

•  Rol de mestre: haurà de tenir uns coneixements basics per tal d’ajudar a l’alumnat.
• Forma de donar les classes: els alumnes passen de ser oients a participar i col·laborar en les tasques.
• Canvi de perspectiva, de l’ensenyament tradicional al creador de coneixements: l’aprenentatge és constructiu, on els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i el docent és un guia.
• Noves metodologies: implantar la web 2.0 en el procés d’aprenentatge, pas de la simplicitat a la complexitat (escola 2.0)
•  Formació del docent: tingui recursos i sàpiga fer us de les noves eines. Així com noves competències com: cercar, recopilar i processar la informació.
• Competència digital: us tècnic, gestió d’informació, valors, entorn socio - comunicatiu.

La veritat que aquest nou concepte de web 2.0, en el meu cas, jo feia us d'ell diariament i no m'ha havia adonat de la quantitat de coses que podem fer desde qualsevol lloc i dispositiu (tablet, mòbil, ordinador, etc). On tots estem conectats de manera virtual i desde qualsevol part del món.
Així que per acabar penso que la web 2.0 dins l’àmbit educatiu no tan sols basta tenir recursos tecnològics ni formar als docents, sinó que hi ha que canviar la filosofia d’ensenyament i adaptar -se a la nova societat del coneixement. Entre tots hem de crear una escola 2.0, no ho penseu?

Imatge de : Philippe Martin

A més, de forma més visual, ara adjuntaré un video on explica la web 2.0 i la vinculació amb l'educació.

Tema 1: Com ha de ser l'alfabetització del ciutadà del segle XXI?

La lectura que em llegit d’en Manuel Area (“Sociedad de la información,tecnologías digitales y educación”, 2002) et qüestiones moltes de coses. Com a petit resum puc destacar que la societat viu en un món capitalista i molt consumidor. Hem de tenir present que tots els reptes educatius van lligats amb el context social, econòmic i cultural. 

També, ens explica de com la societat ha volgut beneficiar-se de les noves tecnologies, sense pensar en les conseqüències. És a dir, les Instituciones i la població no estan preparats per avançar al mateix temps que avança la tecnologia. I en aquesta lectura he pogut extreure una conclusió: quin model de societat de la informació volem aconseguir?

Les noves tecnologies ens han fet canviar la nostra forma de vida, han generalitzat les cultures, formes de pensar i fer les coses i com  a conseqüència, ja no tenim una identificació pròpia sinó que tot el mon les pot compartir.

Per tant, haurem de cercar un nou tipus d’alfabetització que tingui present tots aquestos canvis, com diu n’Area, una multialfabetització. Un procés mitjançant el qual els ciutadans sàpiguen utilitzar la informació, localitzar-la, modificant-la i explicar-la d’una manera crítica. On els ciutadans tinguin temps per adaptar-se als canvis i no quedar-se estancats i bloquejats.

Penso que dins l’àmbit educatiu, els docents podien educar a fer un bon ús ja que es una font d’informació. Sent conscients de les avantatges i els inconvenients que té aquesta xarxa. Així els alumnes poden ser més autònoms per a seleccionar la informació més correcta. En quant als inconvenients podem destacar la pèrdua de la privacitat i al treballar amb menors d’edats, els docents tenen una tasca molt cautelosa. Tot i així, no ens podem oblidar mai de l’ús tradicional com paper i llapis.

D’altre banda, Area diu un nou terme “analfabetització tecnològica”, per designar aquella part dels ciutadans que per falta de recursos econòmics o culturals no s’han pogut adaptar a les demandes tecnològiques. En relació a aquest terme, ell proposa uns reptes: integrar les TIC al sistema escolar, replantejar rols del docent i alumnes.

També, gràcies a les TIC, la família  i l’escola participen i interaccionen entre ambdós. Les famílies disposen de pagines online com webs del centre, bloc, etc. Per tant, podem dir que afavoreix i fomenta la col·laboració/ participació. Encara que, els centres educatius han de tenir present que hi ha famílies que no poden accedir a Internet per motius econòmics i hauran d’utilitzar eines tradicionals per a la comunicació.

Per acabar, exposaré algunes taules més gràfiques per a facilitar la part escrita:

Característiques de la societat actual	Abundància i accés a la informació
	Globalització cultural
	Interactivitat entre els alumnes i les maquines
	Noves formes de codificar (multimèdia, webs, etc)
	Increment de les xarxes socials de comunicació.

Aspectes positius:	Access a gran quantitat i varietat de dades e informacions
	Comunicació constant a nivell planetari amb tot tipus de subjectes i grups
	Augment del benestar material en l vida quotidiana
	Sorgiment de les noves industries i progressos econòmics
	Millora l’eficàcia i qualitat dels serveis (sanitaris, administratius, etc)

Aspectes negatius	Bretxa digital: augment de les desigualtats culturals i econòmiques.
	Societat tecnològicament depenent
	Uniformisme cultural: homogeneïtzació, pèrdua de la diversitat cultural, etc.
	Pèrdua de la privacitat i augment del control informatiu.

Àmbits d’aprenentatge de l’alfabetització	1.      Dimensió instrumental: saber accedir a la informació
	2.      Dimensió cognitiva: saber transformar la informació en coneixement
	3.      Dimensió socioemocional: saber expressar-se i comunicar-se
	4.      Dimensió axiològica: emprar de manera democràtica i ètica la informació

A continuació, adjuntare dos esquemes realitzats per la classe de quart d'Educació Infantil (promoció 2009):

Per tant, si em de respondre a com hauria de ser la alfabetització, penso que els ciutadans haurien de saber desenvolupar coneixements, competències i habilitats necessàries de forma intel·ligent, critica i culta. Dit d’altre manera, localitzar i analitzar la informació; saber expressar-se els diferents formats; i saber comunicar-se amb els altres.

A continuació adjunt el vídeo explicatiu d'en Manuel Area.