Com ens poden ajudar les TIC en a comunicació familia - escola?

Crec que per iniciar aquesta entrada, haure de fer una autoreflexió, ja que la comunicació ha de ser molt fluida i de confiança amb les famílies. Com a futura docent, penso que podré emprar tan les eines tradicionals com introduir les TIC.

Hi ha molts de camins per a que la comunicació entre el centre educatiu i les famílies sigui fructífera. La nostra societat estat evolucionant molt ràpid amb la utilització de les TIC, per aquest motiu, crec que els docents podrien emprar aquest tipus de comunicació. Així sí, sense oblidar la riquesa de poder parlar amb les persones.

Els esquemes realitzats a classe amb les companyes són els següents:

Per tant, crec que les TIC podrien ser un bon mitja de comunicació, però no l’únic. Degut a la crisis i l’avançada edat que les famílies decideixen tenir fills, són moltes les famílies que no poden accedir a les noves tecnologies per motius econòmics i d’altres que no saben emprar aquestes eines. Així que des del centre s’han de tenir present que no totes les famílies saben emprar les TIC.

D’altre banda, actualment, hi ha molts de centres educatius que ja han creat blocs on les famílies poden participar i compartir les tasques dels seus fills. Encara que no ens podem conformar en tenir una relació superficial i només participar en moments puntuals, hem de col·laborar més entre el centre i la família. El centre educatiu ha de convidar a les famílies, tenir les portes obertes, informar del projecte educatiu, etc. Un clar exemple és el bloc del centre educatiu d’Eivissa de CEIP Can Canto. 

No ens em d’oblidar que la comunicació entre la família i l’escola té un valor molt important en el desenvolupament dels alumnes. Com ens diu en Brofenbrenner, tots els microsistemes influeixen en la vida dels nens. Els nens no només aprenen a l’escola, sinó per tot arreu.

Recordant com era l’educació tradicional, la participació de les famílies era molt escassa, cosa que ara és tot el contrari. Eren dos àmbits separats on el mestre era qui ensenyava els aspectes acadèmics i la família educava en valors i actituds. La figura del mestre mai era qüestionat, tenia autoritat i exercia un paper privilegiat com a font de coneixement. Si ens parem a pensar... si que ha canviat l’escola dels nostres pares a l’escola dels nostres fills.

Gràcies a les noves tecnologies, les famílies podem saber què és allò que els seus fills fan a l’aula ens poden ajudar a superar la incompatibilitat de vida familiar i laboral. A més, poden publicar circulars amb finalitats informatives o didàctiques, publicar fotografies o vídeos, establir diàleg virtual amb els docents, oferir idees o suggeriments, etc.

Imatge de: http://pixabay.com/p-84627/?no_redirect

Però després de tota la teoria, han de ser els docents qui donin el primer pas, ser ells qui es dirigeixen a les famílies i no al contrari, ja que les famílies ens poden ajudar molt en l’aprenentatge dels seus fills. La participació és un dret i un deure de tots, és la base d’un bon funcionament. Després, el centre ha de tenir els mitjans basics per a poder emprar les TIC i compartir amb els demés. 

Tal com ens diu en Fernando Trujillo hi ha unes pautes a seguir per  a que la comunicació sigui bona, el seu objectiu era dissenyar unes actuacions per implicar a les famílies en la formació de les competències digitals dels seus fills.

Al llarg dels cursos a la UIB, he après moltes coses de les TIC, a més de ser una eina de gran utilitat, obrin portes cap al nostre futur. Hi ha que tenir present que s’ha de fer un bon ús i no només d’una manera d’oci.

Tema 5 : les TIC a l'Educació Infantil

Actualment, les noves tecnologies ens donen un gran accés a la informació i a la comunicació, tan pels docents com alumnes. Crec que les TIC és una eina que potencia, afavoreix i desenvolupa els processos d’ensenyament - aprenentatge. És el docent qui fa que això es compleixi o no dins les aules.

Dins el currículum com un instrument de planificació integral en el projecte educatiu dels centres que vol aconseguir un desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integrció de les TIC com a eina didàctica. 

Els alumnes quan tenen el contacte amb les TIC, poden consolidar les competències adquirides en totes les matèries i adquirint-ne de noves. L’eina més emprada en Educació Infantil és l’ordinador, ja que ens rodeja per totes parts. No s’ha d’emprar com un objecte sinó com un recurs dins l’aula.  A més, són un recurs que fa la tasca del docent més fàcil i amplia les possibilitats que poden fer. Una lectura que m’ha agradat molt que parla d’aquest tema, de com s’empren les TICdins les aules d’infantil.

Crec que alguns dels objectius pel qual s’empren les TIC són les següents:

• És una base de futurs aprenentatges.
• Adquireixin hàbits de conducta, convivència, etc.
• Desenvolupament de la globalitat i autonomia.
• Aprenentatge individual.
• Coneix i posa en practica el funcionament de l’ordinador: teclat, ratolí, pantalla, etc.

Dit d'una altre manera tal com ens explica les cinc fases d'ACOT:

Els esquemes fets a classe amb les companyes són els següents:

D’altre banda, penso que a l’etapa d’infantil s’han d’introduir les TIC de manera gradual, tenint un ordinador a classe i presentar algunes normes bàsiques de funcionament. Tot això, s’ha de conèixer un vocabulari bàsic. Després, els alumnes podran desenvolupar les capacitats motrius, afectives, intel·lectuals, morals i socials.

A part, qualsevol experiència educativa ha de tenir una avaluació del procés per tal de saber en què podem millorar. L’avaluació ha de ser global, formativa i continua. Per documentar, es podem emprar diferents tècniques com: observació directa o indirecte, registres específics diari d’aula, etc.

Com a futura docent, crec que ens hem d'aplicar el nou concepte de TPAK. On s'ajunten tots els coneixements pedagogics, tecnologics i de contingut. Baix el meu punt de vista, una de les activitats que més integren les TIC són "caza del tesoro", on el docent posa una sèria de preguntes i els alumnes han de trobar les respostes en els links que els hi ha indicat el professor. 

Un altre concepte és el TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement) que és un instrument per formalitzar tecnologia en el marc polític de cada centre. Com integren les tecnologies com a un procés d’innovació i gestió de canvis. S’han de tenir molt clars els objectius i com es planifiquen els aspectes didàctics, pedagògics i curriculars. Es pot observar quines són les prioritats i actuacions que ha de fer el centre educatiu. Les fases del TAC són les següents:

• Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC amb el projecte educatiu i la normativa.
•  Com empren les TIC.
• Definició dels objectiu.
• Planificació de les prioritats.
• Identificació dels recursos.
• Assignació de tasques i responsabilitats.
• Aplicació del pla
• Avaluació del procés

Després, el concepte de Pla TIC, és la visió que es fan els centres de les noves tecnologies, com poden millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament. Aquest document hi ha els objectius i estratègies que com ho portaran a terme. Els objectius han de ser clars, estar  contextualitzats, ser variables i flexibles  i estar consensuat amb tota la comunitat educativa.

Com  a resum, puc destacar les principals diferencies entre el Pla TIC i el Pla TAC:

• El Pla TIC es troba la informació necessària per saber com es tracta en el centre la informació i transmissió de la informació en relació a les noves tecnologies.
• En el Pla TAC és com es veuen les TIC i com les tracten al centre.

Així que com a resum puc destacar que encara que hi ha molt de consens amb tot l’equip educatiu, ha de ser cada docent qui posi en practica i tingui una metodologia innovadora i que incorpori les noves tecnologies. Serveix que un docent empri un recurs com l’ordinador si la base pedagògica segueix sent una metodologia tradicional?