Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa.

En l’evolució de les noves tecnologies podríem dir que va lligada a canvis en les normatives i plans estatals en l’educació. Per aquest motiu, aprofitaré aquesta entrada per intentar explicar l’evolució i la lectura de Manuel Area.

Les noves tecnologies són el suport econòmic i polític en el qual la informació esdevé un element fonamental de la nostra societat. Però tots els canvis que hem patit a l’educació han originat un sentiment d’inestabilitat. Per tant, en relació amb l’educació destacaré alguns canvis que trobo de gran importància com:

• Les administracions han d’implantar uns nous projecte.
• Les aules han d’integrar les TIC.
• Formar als usuaris, tan alumnes com docents.
• Adequar el sistema escolar a les demandes.

Centrar-me amb el recorregut evolutiu sobre les TIC, els plans i projectes institucionals que exposa n’Area, destacaré:

• Primera etapa (anys 70-80): programa Atenea on intentaven introduir aquestos mitjans a les escoles. S’incorporava al currículum assignatures relaciones amb la informàtica, formació dels  docents, ús d’ordinadors per gestions administratives, creació de software educatius, etc.
• Segon etapa (dècada dels anys 90): PNTIC. estancament en els programes institucionals per manca de recursos econòmics. Aplicació de la LOGSE que no contemplava la importància de les TIC.
•  Tercera etapa (1997-2001): moment d’explosió i difusió de les TIC, es va recolzar l’ús de les tecnologies a les escoles (UE), van sorgir projectes educatius (nivell estatal). Encara que mancava la coordinació a nivell estatal i autonòmic.
• 2001-2002: canvi i millora de les noves tecnologies, així que sorgeix l’economia digital, programes com e-Learning.
• 2003: España.es
• 2005: injecció econòmica als centres educatius per fer ús d’Internet.
• A partir del 2005: formació dels docents, projectes institucionals, millores en infraestructures i recursos, material didàctic digital, innovacions de les TIC, aparició de la web 2.0

A més, penso que encara que hi ha una tasca d’integració de les noves tecnologies dins els centres educatius, no significa que el fet de tenir ordinadors a l’aula, sigui realment constructiu per  l’alumne. Ja que el nombre de nens per ordinador i docents formats no són suficients. Trobo que aquesta integració té un procés lent tant d’infraestructures com d’estratègies.

A continuació, adjuntaré els esquemes elaborats amb les companyes. Així quedará més visual allò explicat anteriorment:

En relació a la nostra comunitat autònoma, el Govern, a l’any 2010 incorpora el “Xarpixèleg 2.0”. Té com a finalitat incorporar les TIC a l’educació, fent adaptacions curriculars, processos pedagògics, etc. Pareix un pla molt positiu, per tal com he pogut llegir només està present a les aules de 5è i 6è i 1r d’ESO. Així que penso, que tan sols surten beneficiats alguns nivells i no tots els cursos i la resta, utilitzant la metodologia tradicional i no les TIC.

D’altre banda, els docents ha de tenir una formació obligatòria i guiar-los per fer activitats i exercicis emprant les TIC i no només nocions bàsiques d’ordinadors o pissarres digitals interactives.

Per a finalitzar, com a futura docent, ens hauríem de plantejar quines són les prioritats educatives de la nostra escola. Si volem una escola que ens prepari per a la vida, una escola oberta per a tots, un patrimoni de grans habilitats, coneixements i competències. No ho penseu? De totes maneres, crec que  l’ús de les TIC a les aules dependrà de la concepció que tingui el docent sobre la seva utilització. 

Imatge de Zentolos per a reflexionar com ha canviat l'escola en tan poc temps.

Tema 3: possibilitats i limitacions del software educatiu dins de l’aula

En aquesta entrada explicaré quines possibilitats i limitacions que té un software eductiu. Per iniciar, direm que un software educatiu és tot aquell programa creat amb una fita didàctica.

Amb els avanços tan verteginosos de les noves tecnologies, han set els centres educatius que s’han hagut d’adaptar a les noves demandes, un procés de transformacions i canvis amb les programacions d’aula.

Els docents han de saber fer un bon ús d’aquestes eines, emprar-lo de manera correcte tenint present els avantatges i els inconvenients que poden dur. Avui dia, dins les aules infantils, no és del tot comú l’us de les noves tecnologies. Jo penso que tots els nens han nascut amb elles i per aquest motiu, han d’estar presents a les aules.  Amb els software educatius, es pot treballar les activitt quotidianes, hàbits i rutines.Quin nen de dos anys no sap utilitzar els mòbils dels seus pares? Fins i tot el meu fill de 13 mesos, ja apren amb aplicacions destinades a nens de menys de 18 mesos.

En relació a les possibilitats puc destacar les següents:

1.      El gran interès i motivació que tenen els nens per les noves tecnologies.

2.      Aprenentatge cooperatiu: treballar en grup, esperit crític, fomentar el diàleg i la reflexió, etc.

3.      Interactuar amb  els aparells: ordinadors, tabletes, pisares digitals, etc.

4.      Procés educatiu més dinàmic, on el ritme el marca l’usuari.

5.      Fàcil d’utilitzar i afavoreix les habilitats tecnologiques.

6.      Els software que empra personatges animats i gràfics de colors poden motivar més als usuaris. Ensenyant a traves de simulació de jocs, resolució de problemes, exercicis, etc.

7.      Ajudar als alumnes amb NEE a potencial la seva autonomia a traves de lliçons per després, participar més dins l’aula.

8.      Millorar les habilitats socials, experimentar, prendre decisions, equivocar-se sense que suposi un retrocés, etc.

9.      Situacions i simuladors de la realitat.

10.  Ico enes clars i facil de deduir el quà s’ha de fer.

En quant a les limitacions, destacaré les següents:

1.      El seu ús pot dur aprenentatges incomplets o els materials no són prou de qualitat.

2.      Elevat cost econòmics per els centres educatius.

3.      Pot crear aïllament per utilitzar-lo molt o fins i tot,  ansietat per no saber emprar les eines o no trobar la resposta.

4.      Aprenentatge a partir de l’assaig - error, molts de software no expliquen el motiu de la errada.

5.      No treballen de manera globalitzada amb els continguts de l’aula.

6.      Desenvolupament d’estratègies de mínim esforç, aconsegueixen el resultat sense reflexionar.

7.      Individualització: no s’adapten als ritmes d’aprenentatge i desenvolupament.

8.      Escassa formació docent.

9.      Objectiu més lúdic que educatiu.

10.  Els icones poden no ser clars i estar massa junts, cosa que fa que no s’entengui el que s’ha de fer.

11.  Hi ha programes que requereixen l’ajuda d’un adult.

12.  En la majoria dels software educatius no porten una guia didactia, i si la porten, no està prou desenvolupada.

13.  Alguns docents els utilitzen com  a unic recurs.

14.  No compten amb la supervisió d’un docent o pedagog.

15.  Software educatiu lliure.

16.  Riquesa cultural, varietat d’idiomes, etc.

Penso que totes les possibilitats i limitacions és poden modificar segons la tasca que fan els docents. Poden pensar que un software pot ser de caire lúdic o; el poden emprar per assimilar conceptes i tasques educatives, prèviament explicades a l’aula. A més, els docents han de fer un anàlisis del com, perquè i quan es pot utilitzar aquesta metodologia i fer avaluacions per saber si els resultats són adequats o no.

A més, els docents poden ser els autors dels programes educatius que emprin dins les aules. Pot ser una tasca dificil, però com ells coneixen els interessos i les necessitats dels alumnes, aquell software será més eficaç que altres. No ho trobeu?

D’altre banda, hi ha molts de recursos que es poden emprar dins les aules. Segons les classificacions fetes, hi ha software educatius que segons el meu punt de vista  no ho són, sinó que tenen un caire més ludic i comercial que no pas didàctic. En definitiva, els programes educatius han d’estar elaborats de manera que el seu aspecte sigui atractiu, planificat i dissenyat per tal que els usuaris sapiguen què han de fer.  

Altres temes tractats a classe són les lectures on es treballen els conceptes de: hipertext, multimèdia, hipermèdia, etc. On jo personalment, sabia la definició però no sabia que cada cosa es denomina diferent. El vocabulari emprat a les TIC, ens faciliten la nostra tasca. En aquestes darreres setmanes, he apres a utilitzar varis software com el gimp, audaity, etc. On com a futura docent, fare d’us d’ells per ajudar a preparar les meves classes.

Un altre tema que vull exposar és la dificultat d’escollir els programes educatius, ja que la seva elecció ha de complir una serie de requisits necessaris, i no una tasca de completar l’activitat tipo  “fitxetes”. Espero que els docents no es deixin dur per les frases llamatives o influencies de les editorials, sino per què és un programa educatiu de bona qualitat. On la metodologia que empren sigui constructivista i no conductista. Un autor que ho explica amb claretat és Santos Urbina.

Per acabar, exposaré una idea que ens diu Gros (2004): “L’aprenentatge colaboratiu usant un ordinador suposa una posible via d’utilització que expressen dues idees: partir de la idea de colaboració, compartir objectius i distribuir responsabilitats; i l’altre que afavoreix els processos d’interacció i de solució conjunta dels problemes”.

Finalment, us deixo una reflexió: tothom vol introduir les noves tecnologies a l’aula. Però si les TIC no van acompanyades d’un canvi metodologic no té cap senit la seva utilitzacio a les aules. No ho penseu?

Com el tema tractat és sobre el software educatiu, a continuació poso un vídeo per ampliar un poc més amb coneixements relacionats i un document amb una activitat realitzada a classe amb les meves companyes Cristina i Maria. Espero que us agradi.

Análisis mitjans 22025