Com ens poden ajudar les TIC en a comunicació familia - escola?

Crec que per iniciar aquesta entrada, haure de fer una autoreflexió, ja que la comunicació ha de ser molt fluida i de confiança amb les famílies. Com a futura docent, penso que podré emprar tan les eines tradicionals com introduir les TIC.

Hi ha molts de camins per a que la comunicació entre el centre educatiu i les famílies sigui fructífera. La nostra societat estat evolucionant molt ràpid amb la utilització de les TIC, per aquest motiu, crec que els docents podrien emprar aquest tipus de comunicació. Així sí, sense oblidar la riquesa de poder parlar amb les persones.

Els esquemes realitzats a classe amb les companyes són els següents:

Per tant, crec que les TIC podrien ser un bon mitja de comunicació, però no l’únic. Degut a la crisis i l’avançada edat que les famílies decideixen tenir fills, són moltes les famílies que no poden accedir a les noves tecnologies per motius econòmics i d’altres que no saben emprar aquestes eines. Així que des del centre s’han de tenir present que no totes les famílies saben emprar les TIC.

D’altre banda, actualment, hi ha molts de centres educatius que ja han creat blocs on les famílies poden participar i compartir les tasques dels seus fills. Encara que no ens podem conformar en tenir una relació superficial i només participar en moments puntuals, hem de col·laborar més entre el centre i la família. El centre educatiu ha de convidar a les famílies, tenir les portes obertes, informar del projecte educatiu, etc. Un clar exemple és el bloc del centre educatiu d’Eivissa de CEIP Can Canto. 

No ens em d’oblidar que la comunicació entre la família i l’escola té un valor molt important en el desenvolupament dels alumnes. Com ens diu en Brofenbrenner, tots els microsistemes influeixen en la vida dels nens. Els nens no només aprenen a l’escola, sinó per tot arreu.

Recordant com era l’educació tradicional, la participació de les famílies era molt escassa, cosa que ara és tot el contrari. Eren dos àmbits separats on el mestre era qui ensenyava els aspectes acadèmics i la família educava en valors i actituds. La figura del mestre mai era qüestionat, tenia autoritat i exercia un paper privilegiat com a font de coneixement. Si ens parem a pensar... si que ha canviat l’escola dels nostres pares a l’escola dels nostres fills.

Gràcies a les noves tecnologies, les famílies podem saber què és allò que els seus fills fan a l’aula ens poden ajudar a superar la incompatibilitat de vida familiar i laboral. A més, poden publicar circulars amb finalitats informatives o didàctiques, publicar fotografies o vídeos, establir diàleg virtual amb els docents, oferir idees o suggeriments, etc.

Imatge de: http://pixabay.com/p-84627/?no_redirect

Però després de tota la teoria, han de ser els docents qui donin el primer pas, ser ells qui es dirigeixen a les famílies i no al contrari, ja que les famílies ens poden ajudar molt en l’aprenentatge dels seus fills. La participació és un dret i un deure de tots, és la base d’un bon funcionament. Després, el centre ha de tenir els mitjans basics per a poder emprar les TIC i compartir amb els demés. 

Tal com ens diu en Fernando Trujillo hi ha unes pautes a seguir per  a que la comunicació sigui bona, el seu objectiu era dissenyar unes actuacions per implicar a les famílies en la formació de les competències digitals dels seus fills.

Al llarg dels cursos a la UIB, he après moltes coses de les TIC, a més de ser una eina de gran utilitat, obrin portes cap al nostre futur. Hi ha que tenir present que s’ha de fer un bon ús i no només d’una manera d’oci.

Tema 5 : les TIC a l'Educació Infantil

Actualment, les noves tecnologies ens donen un gran accés a la informació i a la comunicació, tan pels docents com alumnes. Crec que les TIC és una eina que potencia, afavoreix i desenvolupa els processos d’ensenyament - aprenentatge. És el docent qui fa que això es compleixi o no dins les aules.

Dins el currículum com un instrument de planificació integral en el projecte educatiu dels centres que vol aconseguir un desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integrció de les TIC com a eina didàctica. 

Els alumnes quan tenen el contacte amb les TIC, poden consolidar les competències adquirides en totes les matèries i adquirint-ne de noves. L’eina més emprada en Educació Infantil és l’ordinador, ja que ens rodeja per totes parts. No s’ha d’emprar com un objecte sinó com un recurs dins l’aula.  A més, són un recurs que fa la tasca del docent més fàcil i amplia les possibilitats que poden fer. Una lectura que m’ha agradat molt que parla d’aquest tema, de com s’empren les TICdins les aules d’infantil.

Crec que alguns dels objectius pel qual s’empren les TIC són les següents:

• És una base de futurs aprenentatges.
• Adquireixin hàbits de conducta, convivència, etc.
• Desenvolupament de la globalitat i autonomia.
• Aprenentatge individual.
• Coneix i posa en practica el funcionament de l’ordinador: teclat, ratolí, pantalla, etc.

Dit d'una altre manera tal com ens explica les cinc fases d'ACOT:

Els esquemes fets a classe amb les companyes són els següents:

D’altre banda, penso que a l’etapa d’infantil s’han d’introduir les TIC de manera gradual, tenint un ordinador a classe i presentar algunes normes bàsiques de funcionament. Tot això, s’ha de conèixer un vocabulari bàsic. Després, els alumnes podran desenvolupar les capacitats motrius, afectives, intel·lectuals, morals i socials.

A part, qualsevol experiència educativa ha de tenir una avaluació del procés per tal de saber en què podem millorar. L’avaluació ha de ser global, formativa i continua. Per documentar, es podem emprar diferents tècniques com: observació directa o indirecte, registres específics diari d’aula, etc.

Com a futura docent, crec que ens hem d'aplicar el nou concepte de TPAK. On s'ajunten tots els coneixements pedagogics, tecnologics i de contingut. Baix el meu punt de vista, una de les activitats que més integren les TIC són "caza del tesoro", on el docent posa una sèria de preguntes i els alumnes han de trobar les respostes en els links que els hi ha indicat el professor. 

Un altre concepte és el TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement) que és un instrument per formalitzar tecnologia en el marc polític de cada centre. Com integren les tecnologies com a un procés d’innovació i gestió de canvis. S’han de tenir molt clars els objectius i com es planifiquen els aspectes didàctics, pedagògics i curriculars. Es pot observar quines són les prioritats i actuacions que ha de fer el centre educatiu. Les fases del TAC són les següents:

• Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC amb el projecte educatiu i la normativa.
•  Com empren les TIC.
• Definició dels objectiu.
• Planificació de les prioritats.
• Identificació dels recursos.
• Assignació de tasques i responsabilitats.
• Aplicació del pla
• Avaluació del procés

Després, el concepte de Pla TIC, és la visió que es fan els centres de les noves tecnologies, com poden millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament. Aquest document hi ha els objectius i estratègies que com ho portaran a terme. Els objectius han de ser clars, estar  contextualitzats, ser variables i flexibles  i estar consensuat amb tota la comunitat educativa.

Com  a resum, puc destacar les principals diferencies entre el Pla TIC i el Pla TAC:

• El Pla TIC es troba la informació necessària per saber com es tracta en el centre la informació i transmissió de la informació en relació a les noves tecnologies.
• En el Pla TAC és com es veuen les TIC i com les tracten al centre.

Així que com a resum puc destacar que encara que hi ha molt de consens amb tot l’equip educatiu, ha de ser cada docent qui posi en practica i tingui una metodologia innovadora i que incorpori les noves tecnologies. Serveix que un docent empri un recurs com l’ordinador si la base pedagògica segueix sent una metodologia tradicional?

Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa.

En l’evolució de les noves tecnologies podríem dir que va lligada a canvis en les normatives i plans estatals en l’educació. Per aquest motiu, aprofitaré aquesta entrada per intentar explicar l’evolució i la lectura de Manuel Area.

Les noves tecnologies són el suport econòmic i polític en el qual la informació esdevé un element fonamental de la nostra societat. Però tots els canvis que hem patit a l’educació han originat un sentiment d’inestabilitat. Per tant, en relació amb l’educació destacaré alguns canvis que trobo de gran importància com:

• Les administracions han d’implantar uns nous projecte.
• Les aules han d’integrar les TIC.
• Formar als usuaris, tan alumnes com docents.
• Adequar el sistema escolar a les demandes.

Centrar-me amb el recorregut evolutiu sobre les TIC, els plans i projectes institucionals que exposa n’Area, destacaré:

• Primera etapa (anys 70-80): programa Atenea on intentaven introduir aquestos mitjans a les escoles. S’incorporava al currículum assignatures relaciones amb la informàtica, formació dels  docents, ús d’ordinadors per gestions administratives, creació de software educatius, etc.
• Segon etapa (dècada dels anys 90): PNTIC. estancament en els programes institucionals per manca de recursos econòmics. Aplicació de la LOGSE que no contemplava la importància de les TIC.
•  Tercera etapa (1997-2001): moment d’explosió i difusió de les TIC, es va recolzar l’ús de les tecnologies a les escoles (UE), van sorgir projectes educatius (nivell estatal). Encara que mancava la coordinació a nivell estatal i autonòmic.
• 2001-2002: canvi i millora de les noves tecnologies, així que sorgeix l’economia digital, programes com e-Learning.
• 2003: España.es
• 2005: injecció econòmica als centres educatius per fer ús d’Internet.
• A partir del 2005: formació dels docents, projectes institucionals, millores en infraestructures i recursos, material didàctic digital, innovacions de les TIC, aparició de la web 2.0

A més, penso que encara que hi ha una tasca d’integració de les noves tecnologies dins els centres educatius, no significa que el fet de tenir ordinadors a l’aula, sigui realment constructiu per  l’alumne. Ja que el nombre de nens per ordinador i docents formats no són suficients. Trobo que aquesta integració té un procés lent tant d’infraestructures com d’estratègies.

A continuació, adjuntaré els esquemes elaborats amb les companyes. Així quedará més visual allò explicat anteriorment:

En relació a la nostra comunitat autònoma, el Govern, a l’any 2010 incorpora el “Xarpixèleg 2.0”. Té com a finalitat incorporar les TIC a l’educació, fent adaptacions curriculars, processos pedagògics, etc. Pareix un pla molt positiu, per tal com he pogut llegir només està present a les aules de 5è i 6è i 1r d’ESO. Així que penso, que tan sols surten beneficiats alguns nivells i no tots els cursos i la resta, utilitzant la metodologia tradicional i no les TIC.

D’altre banda, els docents ha de tenir una formació obligatòria i guiar-los per fer activitats i exercicis emprant les TIC i no només nocions bàsiques d’ordinadors o pissarres digitals interactives.

Per a finalitzar, com a futura docent, ens hauríem de plantejar quines són les prioritats educatives de la nostra escola. Si volem una escola que ens prepari per a la vida, una escola oberta per a tots, un patrimoni de grans habilitats, coneixements i competències. No ho penseu? De totes maneres, crec que  l’ús de les TIC a les aules dependrà de la concepció que tingui el docent sobre la seva utilització. 

Imatge de Zentolos per a reflexionar com ha canviat l'escola en tan poc temps.

Tema 3: possibilitats i limitacions del software educatiu dins de l’aula

En aquesta entrada explicaré quines possibilitats i limitacions que té un software eductiu. Per iniciar, direm que un software educatiu és tot aquell programa creat amb una fita didàctica.

Amb els avanços tan verteginosos de les noves tecnologies, han set els centres educatius que s’han hagut d’adaptar a les noves demandes, un procés de transformacions i canvis amb les programacions d’aula.

Els docents han de saber fer un bon ús d’aquestes eines, emprar-lo de manera correcte tenint present els avantatges i els inconvenients que poden dur. Avui dia, dins les aules infantils, no és del tot comú l’us de les noves tecnologies. Jo penso que tots els nens han nascut amb elles i per aquest motiu, han d’estar presents a les aules.  Amb els software educatius, es pot treballar les activitt quotidianes, hàbits i rutines.Quin nen de dos anys no sap utilitzar els mòbils dels seus pares? Fins i tot el meu fill de 13 mesos, ja apren amb aplicacions destinades a nens de menys de 18 mesos.

En relació a les possibilitats puc destacar les següents:

1.      El gran interès i motivació que tenen els nens per les noves tecnologies.

2.      Aprenentatge cooperatiu: treballar en grup, esperit crític, fomentar el diàleg i la reflexió, etc.

3.      Interactuar amb  els aparells: ordinadors, tabletes, pisares digitals, etc.

4.      Procés educatiu més dinàmic, on el ritme el marca l’usuari.

5.      Fàcil d’utilitzar i afavoreix les habilitats tecnologiques.

6.      Els software que empra personatges animats i gràfics de colors poden motivar més als usuaris. Ensenyant a traves de simulació de jocs, resolució de problemes, exercicis, etc.

7.      Ajudar als alumnes amb NEE a potencial la seva autonomia a traves de lliçons per després, participar més dins l’aula.

8.      Millorar les habilitats socials, experimentar, prendre decisions, equivocar-se sense que suposi un retrocés, etc.

9.      Situacions i simuladors de la realitat.

10.  Ico enes clars i facil de deduir el quà s’ha de fer.

En quant a les limitacions, destacaré les següents:

1.      El seu ús pot dur aprenentatges incomplets o els materials no són prou de qualitat.

2.      Elevat cost econòmics per els centres educatius.

3.      Pot crear aïllament per utilitzar-lo molt o fins i tot,  ansietat per no saber emprar les eines o no trobar la resposta.

4.      Aprenentatge a partir de l’assaig - error, molts de software no expliquen el motiu de la errada.

5.      No treballen de manera globalitzada amb els continguts de l’aula.

6.      Desenvolupament d’estratègies de mínim esforç, aconsegueixen el resultat sense reflexionar.

7.      Individualització: no s’adapten als ritmes d’aprenentatge i desenvolupament.

8.      Escassa formació docent.

9.      Objectiu més lúdic que educatiu.

10.  Els icones poden no ser clars i estar massa junts, cosa que fa que no s’entengui el que s’ha de fer.

11.  Hi ha programes que requereixen l’ajuda d’un adult.

12.  En la majoria dels software educatius no porten una guia didactia, i si la porten, no està prou desenvolupada.

13.  Alguns docents els utilitzen com  a unic recurs.

14.  No compten amb la supervisió d’un docent o pedagog.

15.  Software educatiu lliure.

16.  Riquesa cultural, varietat d’idiomes, etc.

Penso que totes les possibilitats i limitacions és poden modificar segons la tasca que fan els docents. Poden pensar que un software pot ser de caire lúdic o; el poden emprar per assimilar conceptes i tasques educatives, prèviament explicades a l’aula. A més, els docents han de fer un anàlisis del com, perquè i quan es pot utilitzar aquesta metodologia i fer avaluacions per saber si els resultats són adequats o no.

A més, els docents poden ser els autors dels programes educatius que emprin dins les aules. Pot ser una tasca dificil, però com ells coneixen els interessos i les necessitats dels alumnes, aquell software será més eficaç que altres. No ho trobeu?

D’altre banda, hi ha molts de recursos que es poden emprar dins les aules. Segons les classificacions fetes, hi ha software educatius que segons el meu punt de vista  no ho són, sinó que tenen un caire més ludic i comercial que no pas didàctic. En definitiva, els programes educatius han d’estar elaborats de manera que el seu aspecte sigui atractiu, planificat i dissenyat per tal que els usuaris sapiguen què han de fer.  

Altres temes tractats a classe són les lectures on es treballen els conceptes de: hipertext, multimèdia, hipermèdia, etc. On jo personalment, sabia la definició però no sabia que cada cosa es denomina diferent. El vocabulari emprat a les TIC, ens faciliten la nostra tasca. En aquestes darreres setmanes, he apres a utilitzar varis software com el gimp, audaity, etc. On com a futura docent, fare d’us d’ells per ajudar a preparar les meves classes.

Un altre tema que vull exposar és la dificultat d’escollir els programes educatius, ja que la seva elecció ha de complir una serie de requisits necessaris, i no una tasca de completar l’activitat tipo  “fitxetes”. Espero que els docents no es deixin dur per les frases llamatives o influencies de les editorials, sino per què és un programa educatiu de bona qualitat. On la metodologia que empren sigui constructivista i no conductista. Un autor que ho explica amb claretat és Santos Urbina.

Per acabar, exposaré una idea que ens diu Gros (2004): “L’aprenentatge colaboratiu usant un ordinador suposa una posible via d’utilització que expressen dues idees: partir de la idea de colaboració, compartir objectius i distribuir responsabilitats; i l’altre que afavoreix els processos d’interacció i de solució conjunta dels problemes”.

Finalment, us deixo una reflexió: tothom vol introduir les noves tecnologies a l’aula. Però si les TIC no van acompanyades d’un canvi metodologic no té cap senit la seva utilitzacio a les aules. No ho penseu?

Com el tema tractat és sobre el software educatiu, a continuació poso un vídeo per ampliar un poc més amb coneixements relacionats i un document amb una activitat realitzada a classe amb les meves companyes Cristina i Maria. Espero que us agradi.

Análisis mitjans 22025

Diagrama del PLE

Abans d’adjuntar el meu PLE, vull iniciar aquesta nova entrada, explicant què és això de PLE. Jo mai havia escoltat aquest concepte, però una vegada vaig veure el diagrama, vaig pensar que n’havia fet molts.

Doncs, el PLE és coneix com a entorn personal d’aprenentatge (en angles: Personal Learning Environment). És una eina que ens ajuda a gestionar el nostre propi aprenentatge. Com a característiques puc dir:

• Permet fixar les nostres fites d’aprenentatge.
• Facilita la gestió dels aprenentatges.
• Generen altres processos d’aprenentatge com reflexió, modificació, etc.

Aquestos diagrames poden estar fets d’un o varis subsistemes, on es pot incloure i enllaçar els conceptes. Així es pot observar d’una manera més visual tots els objectius d’aprenentatge que té assolit. Un PLE mai és fixa ja que s’amplia i es van unint conceptes.

Com ja es pot observar amb els exemples anteriors, és una eina molt visual on es pot observar totes les interaccions que l’autor sap desenvolupar. Crec que si l’usuari de la xarxa virtual sap com es manegen les eines tendra més possibilitats de millorar el seu propi aprenentatge. Ja que avui en dia, tothom ha de saber uns requisits basics en el món tecnològic on vivim i on canvia tan sovint. El dubte és si ens intenten millorar el nostre benestar  o bé volen que depenguem sempre de les TIC. Què en penseu?

Imatge de: Adrian Berg

En relació a aquesta nova entrada, m’ha fet reflexionar sobre quins aprenentatges he desenvolupar a partir de les noves tecnologies. Dir que aquest diagrama ha augmentat molt des de que vaig iniciar els estudis, ja que he après a utilitzar diferents programes informàtics que abans no sabia de la seva existència. Així que m’ha sorprès a mi mateixa, de totes les noves estratègies que he après al llarg d’aquestos darrers anys, i com ha evolucionat. Així que espero que en un futur, pugui ampliar-lo.

Finalment, crec que els docents haurien de tenir uns coneixements basics de les TICs per tal de respondre millorar a les necessitats dels alumnes. Jo gràcies a aquestes eines, ja em puc imaginar les meves classes més dinàmiques i no tan de caire tradicional. Amb el maneig d’aquestos mitjans, podem augmentar l’interès dels alumnes i a la vegada, els docents sempre estan aprenent coses noves. 

Per acabar, podeu veure el meu PLE. Espero que us agradi.