Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa.

En l’evolució de les noves tecnologies podríem dir que va lligada a canvis en les normatives i plans estatals en l’educació. Per aquest motiu, aprofitaré aquesta entrada per intentar explicar l’evolució i la lectura de Manuel Area.

Les noves tecnologies són el suport econòmic i polític en el qual la informació esdevé un element fonamental de la nostra societat. Però tots els canvis que hem patit a l’educació han originat un sentiment d’inestabilitat. Per tant, en relació amb l’educació destacaré alguns canvis que trobo de gran importància com:

• Les administracions han d’implantar uns nous projecte.
• Les aules han d’integrar les TIC.
• Formar als usuaris, tan alumnes com docents.
• Adequar el sistema escolar a les demandes.

Centrar-me amb el recorregut evolutiu sobre les TIC, els plans i projectes institucionals que exposa n’Area, destacaré:

• Primera etapa (anys 70-80): programa Atenea on intentaven introduir aquestos mitjans a les escoles. S’incorporava al currículum assignatures relaciones amb la informàtica, formació dels  docents, ús d’ordinadors per gestions administratives, creació de software educatius, etc.
• Segon etapa (dècada dels anys 90): PNTIC. estancament en els programes institucionals per manca de recursos econòmics. Aplicació de la LOGSE que no contemplava la importància de les TIC.
•  Tercera etapa (1997-2001): moment d’explosió i difusió de les TIC, es va recolzar l’ús de les tecnologies a les escoles (UE), van sorgir projectes educatius (nivell estatal). Encara que mancava la coordinació a nivell estatal i autonòmic.
• 2001-2002: canvi i millora de les noves tecnologies, així que sorgeix l’economia digital, programes com e-Learning.
• 2003: España.es
• 2005: injecció econòmica als centres educatius per fer ús d’Internet.
• A partir del 2005: formació dels docents, projectes institucionals, millores en infraestructures i recursos, material didàctic digital, innovacions de les TIC, aparició de la web 2.0

A més, penso que encara que hi ha una tasca d’integració de les noves tecnologies dins els centres educatius, no significa que el fet de tenir ordinadors a l’aula, sigui realment constructiu per  l’alumne. Ja que el nombre de nens per ordinador i docents formats no són suficients. Trobo que aquesta integració té un procés lent tant d’infraestructures com d’estratègies.

A continuació, adjuntaré els esquemes elaborats amb les companyes. Així quedará més visual allò explicat anteriorment:

En relació a la nostra comunitat autònoma, el Govern, a l’any 2010 incorpora el “Xarpixèleg 2.0”. Té com a finalitat incorporar les TIC a l’educació, fent adaptacions curriculars, processos pedagògics, etc. Pareix un pla molt positiu, per tal com he pogut llegir només està present a les aules de 5è i 6è i 1r d’ESO. Així que penso, que tan sols surten beneficiats alguns nivells i no tots els cursos i la resta, utilitzant la metodologia tradicional i no les TIC.

D’altre banda, els docents ha de tenir una formació obligatòria i guiar-los per fer activitats i exercicis emprant les TIC i no només nocions bàsiques d’ordinadors o pissarres digitals interactives.

Per a finalitzar, com a futura docent, ens hauríem de plantejar quines són les prioritats educatives de la nostra escola. Si volem una escola que ens prepari per a la vida, una escola oberta per a tots, un patrimoni de grans habilitats, coneixements i competències. No ho penseu? De totes maneres, crec que  l’ús de les TIC a les aules dependrà de la concepció que tingui el docent sobre la seva utilització. 

Imatge de Zentolos per a reflexionar com ha canviat l'escola en tan poc temps.