En
aquesta entrada explicaré quines possibilitats i limitacions que té un software
eductiu. Per iniciar, direm que un software educatiu és tot aquell programa
creat amb una fita didàctica.
Amb els
avanços tan verteginosos de les noves tecnologies, han set els centres
educatius que s’han hagut d’adaptar a les noves demandes, un procés de
transformacions i canvis amb les programacions d’aula.
Els
docents han de saber fer un bon ús d’aquestes eines, emprar-lo de manera
correcte tenint present els avantatges i els inconvenients que poden dur. Avui
dia, dins les aules infantils, no és del tot comú l’us de les noves
tecnologies. Jo penso que tots els nens han nascut amb elles i per aquest
motiu, han d’estar presents a les aules. Amb els software educatius, es pot
treballar les activitt quotidianes, hàbits i rutines. Quin nen de dos anys no sap utilitzar els mòbils dels seus pares? Fins i tot el meu fill de 13 mesos, ja apren amb aplicacions destinades a nens de menys de 18 mesos.
En
relació a les possibilitats puc destacar les següents:
1.
El gran
interès i motivació que tenen els nens per les noves tecnologies.
|
2.
Aprenentatge
cooperatiu: treballar en grup, esperit crític, fomentar el diàleg i la
reflexió, etc.
|
3.
Interactuar
amb els aparells: ordinadors,
tabletes, pisares digitals, etc.
|
4.
Procés
educatiu més dinàmic, on el ritme el marca l’usuari.
|
5.
Fàcil
d’utilitzar i afavoreix les habilitats tecnologiques.
|
6.
Els
software que empra personatges animats i gràfics de colors poden motivar més
als usuaris. Ensenyant a traves de simulació de jocs, resolució de problemes,
exercicis, etc.
|
7.
Ajudar
als alumnes amb NEE a potencial la seva autonomia a traves de lliçons per
després, participar més dins l’aula.
|
8.
Millorar
les habilitats socials, experimentar, prendre decisions, equivocar-se sense
que suposi un retrocés, etc.
|
9.
Situacions
i simuladors de la realitat.
|
10. Ico enes clars i facil de deduir el quà s’ha de
fer.
|
En quant
a les limitacions, destacaré les següents:
1.
El seu
ús pot dur aprenentatges incomplets o els materials no són prou de qualitat.
|
2.
Elevat
cost econòmics per els centres educatius.
|
3.
Pot
crear aïllament per utilitzar-lo molt o fins i tot, ansietat per no saber emprar les eines o no
trobar la resposta.
|
4.
Aprenentatge
a partir de l’assaig - error, molts de software no expliquen el motiu de la
errada.
|
5.
No
treballen de manera globalitzada amb els continguts de l’aula.
|
6.
Desenvolupament
d’estratègies de mínim esforç, aconsegueixen el resultat sense reflexionar.
|
7.
Individualització:
no s’adapten als ritmes d’aprenentatge i desenvolupament.
|
8.
Escassa
formació docent.
|
9.
Objectiu
més lúdic que educatiu.
|
10. Els icones poden no ser clars i estar massa
junts, cosa que fa que no s’entengui el que s’ha de fer.
|
11. Hi ha programes que requereixen l’ajuda d’un
adult.
|
12. En la majoria dels software educatius no
porten una guia didactia, i si la porten, no està prou desenvolupada.
|
13. Alguns docents els utilitzen com a unic recurs.
|
14. No compten amb la supervisió d’un docent o
pedagog.
|
15. Software educatiu lliure.
|
16. Riquesa cultural, varietat d’idiomes, etc.
|
Penso que
totes les possibilitats i limitacions és poden modificar segons la tasca que
fan els docents. Poden pensar que un software pot ser de caire lúdic o; el
poden emprar per assimilar conceptes i tasques educatives, prèviament
explicades a l’aula. A més, els docents han de fer un anàlisis del com, perquè
i quan es pot utilitzar aquesta metodologia i fer avaluacions per saber si els
resultats són adequats o no.
A més,
els docents poden ser els autors dels programes educatius que emprin dins les
aules. Pot ser una tasca dificil, però com ells coneixen els interessos i les
necessitats dels alumnes, aquell software será més eficaç que altres. No ho
trobeu?
D’altre banda,
hi ha molts de recursos que es poden emprar dins les aules. Segons les
classificacions fetes, hi ha software educatius que segons el meu punt de
vista no ho són, sinó que tenen un caire
més ludic i comercial que no pas didàctic. En definitiva, els programes
educatius han d’estar elaborats de manera que el seu aspecte sigui atractiu,
planificat i dissenyat per tal que els usuaris sapiguen què han de fer.
Altres
temes tractats a classe són les lectures on es treballen els conceptes de: hipertext, multimèdia, hipermèdia, etc. On jo
personalment, sabia la definició però no sabia que cada cosa es denomina diferent. El vocabulari emprat a les TIC, ens faciliten
la nostra tasca. En aquestes darreres setmanes, he apres a utilitzar varis
software com el gimp, audaity, etc. On com a futura docent, fare d’us d’ells
per ajudar a preparar les meves classes.
Un altre
tema que vull exposar és la dificultat d’escollir els programes educatius, ja
que la seva elecció ha de complir una serie de requisits necessaris, i no una
tasca de completar l’activitat tipo
“fitxetes”. Espero que els docents no es deixin dur per les frases
llamatives o influencies de les editorials, sino per què és un programa
educatiu de bona qualitat. On la metodologia que empren sigui constructivista i
no conductista. Un autor que ho explica amb claretat és Santos Urbina.
Per
acabar, exposaré una idea que ens diu Gros (2004): “L’aprenentatge colaboratiu
usant un ordinador suposa una posible via d’utilització que expressen dues
idees: partir de la idea de colaboració, compartir objectius i distribuir
responsabilitats; i l’altre que afavoreix els processos d’interacció i de
solució conjunta dels problemes”.
Finalment,
us deixo una reflexió: tothom vol introduir les noves tecnologies a l’aula.
Però si les TIC no van acompanyades d’un canvi metodologic no té cap senit la
seva utilitzacio a les aules. No ho penseu?
Com el
tema tractat és sobre el software educatiu, a continuació poso un vídeo per
ampliar un poc més amb coneixements relacionats i un document amb una activitat realitzada a classe amb les meves companyes Cristina i Maria. Espero que us agradi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario