Com ens poden ajudar les TIC en a comunicació familia - escola?

Crec que per iniciar aquesta entrada, haure de fer una autoreflexió, ja que la comunicació ha de ser molt fluida i de confiança amb les famílies. Com a futura docent, penso que podré emprar tan les eines tradicionals com introduir les TIC.

Hi ha molts de camins per a que la comunicació entre el centre educatiu i les famílies sigui fructífera. La nostra societat estat evolucionant molt ràpid amb la utilització de les TIC, per aquest motiu, crec que els docents podrien emprar aquest tipus de comunicació. Així sí, sense oblidar la riquesa de poder parlar amb les persones.

Els esquemes realitzats a classe amb les companyes són els següents:

Per tant, crec que les TIC podrien ser un bon mitja de comunicació, però no l’únic. Degut a la crisis i l’avançada edat que les famílies decideixen tenir fills, són moltes les famílies que no poden accedir a les noves tecnologies per motius econòmics i d’altres que no saben emprar aquestes eines. Així que des del centre s’han de tenir present que no totes les famílies saben emprar les TIC.

D’altre banda, actualment, hi ha molts de centres educatius que ja han creat blocs on les famílies poden participar i compartir les tasques dels seus fills. Encara que no ens podem conformar en tenir una relació superficial i només participar en moments puntuals, hem de col·laborar més entre el centre i la família. El centre educatiu ha de convidar a les famílies, tenir les portes obertes, informar del projecte educatiu, etc. Un clar exemple és el bloc del centre educatiu d’Eivissa de CEIP Can Canto. 

No ens em d’oblidar que la comunicació entre la família i l’escola té un valor molt important en el desenvolupament dels alumnes. Com ens diu en Brofenbrenner, tots els microsistemes influeixen en la vida dels nens. Els nens no només aprenen a l’escola, sinó per tot arreu.

Recordant com era l’educació tradicional, la participació de les famílies era molt escassa, cosa que ara és tot el contrari. Eren dos àmbits separats on el mestre era qui ensenyava els aspectes acadèmics i la família educava en valors i actituds. La figura del mestre mai era qüestionat, tenia autoritat i exercia un paper privilegiat com a font de coneixement. Si ens parem a pensar... si que ha canviat l’escola dels nostres pares a l’escola dels nostres fills.

Gràcies a les noves tecnologies, les famílies podem saber què és allò que els seus fills fan a l’aula ens poden ajudar a superar la incompatibilitat de vida familiar i laboral. A més, poden publicar circulars amb finalitats informatives o didàctiques, publicar fotografies o vídeos, establir diàleg virtual amb els docents, oferir idees o suggeriments, etc.

Imatge de: http://pixabay.com/p-84627/?no_redirect

Però després de tota la teoria, han de ser els docents qui donin el primer pas, ser ells qui es dirigeixen a les famílies i no al contrari, ja que les famílies ens poden ajudar molt en l’aprenentatge dels seus fills. La participació és un dret i un deure de tots, és la base d’un bon funcionament. Després, el centre ha de tenir els mitjans basics per a poder emprar les TIC i compartir amb els demés. 

Tal com ens diu en Fernando Trujillo hi ha unes pautes a seguir per  a que la comunicació sigui bona, el seu objectiu era dissenyar unes actuacions per implicar a les famílies en la formació de les competències digitals dels seus fills.

Al llarg dels cursos a la UIB, he après moltes coses de les TIC, a més de ser una eina de gran utilitat, obrin portes cap al nostre futur. Hi ha que tenir present que s’ha de fer un bon ús i no només d’una manera d’oci.